Google+ Edithsme: de juny 2012

27/6/12

El Senyor Monago i el pacte fiscal català



Home, home, home, avui precisament que estava tan contenta perquè no se m’ha atragantat el croissant de l’esmorzar amb cap noticia de la Vanguardia i apa! Se m’atraganta l’ou ferrat del migdia veient el telenotícies de tv3.

I és que no n’hi ha per menys. Tot ha succeït quan he escoltat al president d’Extremadura afirmant que "el pacte fiscal català seria catastròfic per a Extremadura i la resta d’España perquè això suposaria trencar el principi de solidaritat entre les diferents regions i espoliar-les. I és per això que proposa un gran acord extremeny per lluitar contra aquest nou finançament català".


Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos!

26/6/12

Aquest petit, gran, insolidari i irrespectuós país al qual pertanyo



Que voleu que us digui...Cada vegada m’agrada més aquest petit, gran, insolidari i irrespectuós país al qual pertanyo. I cada vegada m’agrada més la petita, gran, insolidària i irrespectuosa gent que el vesteix i l’habita.

Deixant de banda el que un pugui opinar sobre la conveniència o no de portar l’Eurovegas a Catalunya, el que és cert, és que ens hi juguem molt i que estan en joc un fotiment de llocs de treball. I francament no està el pati per fer fàstics a res.

19/6/12

Amb tot el meu respecte al Sr. Ministre de l’Interior,



Llegeixo aquest mati a "la Vanguardia" que el Sr. Fernàndez, ministre de l’Interior, advoca per desterrar el “bonisme” perquè diu que ha fomentat una ocultació de les obligacions. Doncs val. Jo estaria completament d’acord amb aquesta afirmació si la mesura també s’apliqués a uns quants que tots coneixem i que hores d’ara gaudeixen d’una prejubilació massa primerenca i massa ben pagada. 

13/6/12

Amb tot el meu respecte al "Reino de España" i a "su Presidente"




Jo no se que els hauran donat als mandataris d’aquí, que des de fa uns dies no paren d’anomenar a Espanya, “Reino de España". Serà que quan vénen mal dades els hi surt la casta. I que voleu que us digui , jo és que cada vegada que ho escolto se’m regira i transmuta tot i viatjo enrere en el temps. I és que de veritat que no ho entenc, amb la situació actual i apa! “Reino de España” per aquí i apa, “Reino de España” per allà. Suposo que ho han de repetir tant, no fos cas que amb tantes emocions tardanes, algunes autonomies s’afanyessin a estalviar tot el que no han estalviat abans i aconseguissin amb el seu esforç pagar-se vies i avions i així d’aquesta manera i aprofitant la ben entesa decidissin marxar per un forat a explorar nous mons .

11/6/12

Bankia i les prostitutes


Home, home, home! 

Escolto amb sorpresa a TV3 que a partir d’ara multaran amb 30.000€ a les prostitutes i als conductors de les carreteres catalanes. Doncs val.

Però tot seguit em vénen al cap dues reflexions i per tant també se’m plantegen dues preguntes. I això no és bo. Gens bo. 

10/6/12

La simbologia dels animals


Luck

Tal com va passar amb les flors i les pedres, fer aquest vídeo sobre la simbologia dels animals ha estat complicadet degut principalment a que un sol animal pot representar moltes coses i diferents animals poden representar el mateix.

Així per exemple al llarg de la història i depenent de la cultura, la serp ha representat moltes coses, algunes més bones i altres més dolentes: l’engany, la transformació, la saviesa espiritual, la vida, la curació, el dimoni, el mal.. i tot depenent només del punt de vista del que la representa i del context del moment.

8/6/12

Alegreu la cara , cony!


Manolo Preciado

Avui mentre llegia “el Periódico” m’he assabentat de la mort de Manolo Preciado. I he sentit tristesa. 

No és que a mi m’agradi particularment el futbol. De fet ni m’agrada ni em desagrada però li vaig començar a agafar afició quan en Guardiola va venir d’entrenador al Barça. El seu estil de joc i la seva filosofia pel que fa als valors, també com a molts, em van fer agafar ganes a aquest esport. Així doncs quan els xiquets de TV3 parlaven d’esports, ja no marxava per fer quelcom. 

Així és com vaig conèixer aquest home. L’escoltava en declaracions i se’m posava la mitja rialla a la cara. El veia , mai quiet i sempre gesticulant de valent i també se’m posava la mitja rialla. Però avui no. 
Avui he sentit tristesa. 

2/6/12

El TSJC , un altre cop!



He llegit a "la Vanguardia" amb estupor que no amb sorpresa que el nostre estimat i benvolent TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), encara sort que és català!, ha tornat a aplicar la seva especial sensibilitat en vers Catalunya obligant per sentència a escolaritzar en castellà als fills de quatre famílies que així ho demanaven. 



Apa i les altres milers i milers de famílies que no ho volen ...a fotre!