Que voleu que us diga... amb tot l’enrenou que
s’ha muntat per la dimissió de l’eurodiputada socialista a l'Eurocambra, Maria
Badia, m’ha entrat la curiositat per saber-ne més de tota aquesta història. I això
és el resultat:
Cronologia d'una dimissió non grata.
La història comença quan a finals de setembre
el senyor Alejo Vidal-Quadras, expresident del partit Popular de Catalunya i
actualment eurodiputat i col·laborador esporàdic en diaris com La Razón va i arran
de la intenció del President Mas de convocar un referèndum sobiranista, li demana al govern espanyol en un programa de televisió que “intervingui
Catalunya i que posi un General de Brigada
al comandament dels Mossos d'esquadra”
Tot seguit al senyor Alejo, li comencen a ploure crítiques
de tot arreu, exceptuant és clar del PP, que ni tan sols el desautoritza. Davant
les més de 40.000 cartes de ciutadans cabrejats que tot seguit rep el president
del Parlament europeu, l'alemany Martin Schulz, el nostre estimat Alejo escriu
una carta als eurodiputats on afirma sense cap vergonya, que "l'ofensiva
separatista no té res de pacífica ni de democràtica i on es despatxa a gust tot
dient Francament, la incoherència i la pocavergonya dels nacionalistes ha
sobrepassat el que es pot aguantar i la paciència té un límit. i es torna a
empecinar tot reiterant una vegada més les declaracions anteriors on
demanava que el govern espanyol anés preparant un general de brigada de la
Guàrdia Civil" perquè prengués el poder dels Mossos.
Apa i Olé!
Tot seguit es revoluciona tothom i les xarxes
en van plenes de tanta arrogància com emana la carta del senyor Vidal-Quadras.
Cal destacar algunes reaccions (que mai del
PP) com:
L'eurodiputada del Sinn Féin, Martina
Anderson que titlla a Vidal-Quadras de ser,
El fantasma del general Franco que apareix al
Parlament Europeu amb la forma d'Alejo Vidal-Quadras
Tot afegint que ”s'hauria de disculpar",
i recordant-li que ”les institucions
europees han de deixar absolutament clar al govern espanyol que qualsevol
intent d'intervenció armada per frustrar la voluntat democràtica dels catalans
comportarà el seu aïllament a la UE i la marginació a la comunitat
internacional".
I la del l’eurodiputat neerlandès Derk J.
Eppink, vise president del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, que
va esbroncar el senyor Vidal tot dient-li en un plenari que la seva carta
semblava redactada per Franco i que més li valia dimitir
A continuació i davant les reiterades amenaces
sobre l'ús de la força militar contra la població catalana especialment de
figures públiques tan rellevants com la d’Alejo i alguns exmilitars com Francisco
Alamán i Leopoldo Muñoz, que
coincidian a demanar al govern espanyol que el exercit actues per garantir la
unitat d’Espanya, quatre eurodiputats catalans (Ramon Tremosa (CiU), Maria
Badia (PSC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (del BNG, en representació d'ERC) li envien una carta a Viviane Reding, la Comissaria Europea de Justícia, demanant-li que es pronuncií públicament en contra de la possibilitat que
algun estament militar recorri a la força contra la població catalana.
I Alejo contraataca enviant també una carta a la
senyora Reding tot dient-li que
Jamás he aludido al artículo 8 de la
Constitución española (uso de la fuerza), como afirman los firmantes de la
carta, en ninguna de mis intervenciones dentro del debate suscitado por el
anuncio del Presidente de la Generalitat de Cataluña de que tiene intención de
convocar un referendo ilegal de autodeterminación en dicho territorio. Esta
afirmación es, pura y simplemente, una invención.
El final de la història és un final trist
doncs Maria Badia, un dels quatre signants
de la carta a Viviane dimiteix
Per què?
En paraules seves i penjades al seu bloc,
La realitat és que el contingut de la carta
s’ha sobredimensionat, s’ha manipulat i s’ha instrumentalitzat de manera que ha
creat una forta incomoditat en diferents sectors
Se m’ha dit que no s’havia
d’internacionalitzar el conflicte, però és que la carta no va dirigida a NNUU
sinó a una comissària de la UE que justament és responsable dels drets de
ciutadania europea.
Vaig pensar que si aquest gest podia fer
disminuir algunes incomoditats i rebaixar una mica la tensió generada, valia la
pena fer-lo.
Hem de ser prudents perquè tot és molt fràgil,
però la prudència no ens ha de deixar muts.
I el senyor Navarro ? És que no té res a dir?
Els meus respectes senyora Badia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada