Google+ Edithsme: de febrer 2012

24/2/12

La música




Està demostrat que un del remeis més bons per millorar la salut és la música. I  per això  jo crec, hauria de ser d’obligada venda a les farmàcies. I sense recepta! 

El "Centre d'Investigacions de Stanford" (Califòrnia) va arribar a la conclusió que l'eufòria experimentada mentre s'escolta cert tipus de música i les emocions produïdes per la riquesa musical que es desprenen d’algunes peces, poden produir estats d'anestèsia al dolor i millorar el sistema immune. 

També s’ha descobert que en escoltar la música que ens agrada, alliberem “dopamina”, un neurotransmissor que el nostre cervell aprecia molt més que el menjar, les drogues o el sexe. Curiós no?

23/2/12

Els Polls


Un dels meus temes preferits! I és que n’he vist tants que es pot dir que tinc un màster. Entre els dels meus xiquets i els dels petits clients de la farmàcia , es pot dir veritablement que n’he vist un munt. I per més que passin els anys no m’hi acostumaré mai. Només pensar-ho i em pica tot. I apa, a gratar-me!

18/2/12

Paracetamol o Ibuprofè?

This Is the question?

L’ou o la gallina? Els Reis d’Orient o Pare Noël? Platja o muntanya? Dilemes existencials que ens perseguiran tota la vida .
Avui us n'explico un que m’ha perseguit durant més de 30 anys. Paracetamol o ibuprofè? This Is the Question. I és que m’ho han preguntat tantes vegades que crec, hauria de ser d’obligat estudi a les escoles.
Generalitzant i a nivell usuari es podria dir que tots dos són analgèsics (atenuen el malestar i el dolor ja sigui muscular o de cap) i tots dos són també antipirètics (combaten els símptomes de la febre  però no actuen sobre la seva causa)
Ara bé, si els dos actuen de la mateixa manera, com triar un o altre?

16/2/12

En GIMP i jo



GIMP
Malgrat el que penseu “en GIMP” no és el meu gos. És un programet entremaliat de tractament d’imatge (una mena de PhotoShop diferent) que vaig  descobrir quan cursava “Tractament d’imatge” Nivell mitjà ( que en aquesta vida tot s’ha de puntualitzar). Un dels cursos online del SOC.
La veritat és que quan me’l vaig descarregar per tal de poder seguir el curs i vaig veure aquella pantalleta dividida en mòduls independents que semblaven surar per l'escriptori , vaig pensar ...Edith, vols dir que l’has encertat? A la fi, que en saps de tractar les imatges? Res. Però tampoc en sabia res de tractar criatures i mira com m’han sortit de ben fetetes les meves.
Ara he acabat el curs i us he de dir que la Vanesa la meva tutora online, a més de fer-me suar de valent també m’ha ajudat a aprendre un fotiment.Conclusió.  L’he gaudit d’allò més. El recomano de totes, totes,  als “Aturats del món”.

Els cursos del SOC




SOC
Quan vaig ingressar al selecte grup “dels Aturats del món”, d’això ja en fa més de sis mesos, el primer que vaig pensar va ser ...Ostres, i ara que? Espero que em caigui una feina del cel? Que es produeixi un miracle i resulti que la gent de la meva edat els hi resultem cost zero a les empreses? Doncs no. Em vaig decidir per reciclar-me i obrir-me una mica al món. A la fi ,sóc de les persones que creuen en la importància d’una formació continuada .Crec que vivim en una societat canviant i dinàmica, massa de vegades i cal reciclar-se. És per això que vaig entrar a les pàgines del SOC i apa! El difícil va ser triar el curs adient per a mi. Que és el que volia fer? Que és el que feia bé?

15/2/12

La tos i la ceba



Quan ja fa anys vaig portar la meva filla al pediatre perquè tota ella era un moc gegant i la seva tos sobrepassava totes les meves expectatives. I per tos em refereixo a aquella tos de gos que et surt de dins i que t’aplata el pit. Aquella tos que t’acompanya de dia i que no et deixa dormir de nit , ni a tu ni als que viuen amb tu. I quan després de mirar-se-la amb tota la calma del món em va dir el que havia de fer. Me’l vaig remirar jo també però aquest cop de dalt a baix i li vaig dir....I per dir-me això has estudiat tants anys de medicina?

14/2/12

A on van els medicaments que no utilitzem?


A on van els medicaments?
Quan passo per una farmàcia i veig un d’aquests contenidors de medicaments, sempre abarrotats No puc deixar de recordar aquella parelleta d’avis que sovint s’atansaven al taulell de la farmàcia i sempre agafats de les mans. Ella sempre portava un atrotinat carret que jo suposo que a més de per portar la compra, li servia com a punt de suport (masses anys en aquelles cames). Lentament treia dos bosses de plàstic pulcrament relligades i amb veueta dolça i intenció formal explicava que la de la dreta eren els medicaments caducats, però que la de l’esquerra eren els que encara estaven en bon estat i que podien servir per a altres persones que els necessitessin  més. Jo li donava les gràcies i agafava la bossa amb tota la cura del món, com si aquella bossa de l'Hipercor fos el més preuat tresor del món. A ella se li il·luminava la cara per haver fet quelcom i a mi l’ànima per rebre tal acció. Més quan la parella girava volta amb aquell carro atrotinat, a mi també se'm girava l’anima però de foscor.
I és que.. com dir-li a aquella àvia o a molts com ella que sense cap mena de dubte aquells medicament que ells creien ajudarien a algú o potser salvarien vides llunyanes, acabarien destruïts sense cap tipus d’indult, encara que haguessin estat precintats o tancats en una caixa forta.
Però sempre ha estat així?

8/2/12

Presentació

D'acord, una mica de paciencia . estic configurant aquest trasto i es complicadet. quan m'aclari ja escriure quelcom amb sentit