Google+ Edithsme: Catalans
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalans. Mostrar tots els missatges

16/9/17

Per Dignitat, votaré aquest 1 d'Octubre

Aquesta nit he tingut un malson. Un d’aquells que et trasbalsen i et deixen la por al cos. Aquesta nit he somiat que tornava a sortir a la tele Arias Navarro, i ens deia “ESPAÑOLES FRANCO... NO HA MUERTO!. Quin ensurt caram. Quan he aconseguit recuperar la serenor, m’he adonat que ja no estàvem al segle passat i que tot i que les maneres que utilitza el PP en els últims dies, anys, dècades, ... Bé deixem-ho estar, són les mateixes que s’utilitzaven en aquelles èpoques fosques, naltres ja no vivim allà.  Em refereixo naturalment, al passat, lo altre ja vindrà. Quin descans m’ha quedat!

Tot i això, m’ha seguit quedant un cert regust amarg i he decidit, per si de cas, anar a fer un tomb per les Rambles, no fos el cas, que la calma que es palpava a aquelles hores no fos natural i es degués al fet  que per fi el President Rajoy  s’hagués decidit a deixar entrar els tancs a Barcelona. Doncs no, encara sort. Tanmateix alguna cosa havia canviat en l’ambient. Els cartells de propaganda electoral que fins aleshores havien vestit les parets dels ferrocarrils catalans havien desaparegut misteriosament. Tindria raó el nostre sempre admirat Fiscal general de l’Estat, Maza, quan afirma que els catalans estem abduïts i per tant els cartells també han patit la mateixa sort? 

19/7/17

Els tuits homofòbics i el senyor Bosé

L’altre dia remenant per la xarxa vaig veure una foto d’un home que portava una samarreta estampada amb un missatge que em va posar la rialla ampla. Amb lletres majúscules s’hi podia llegir,  “MI HIJA ES INTELIGENTE, DIVERTIDA, SIMPATICA, GUAPA, BUENA ESTUDIANTE, LLENA DE INQUIETUDES, RISUEÑA, AGRADECIDA, CARIÑOSA, ATENTA, FAMILIAR, EXTROVERTIDA Y ESPECIAL. EL PROBLEMA ES TUYO, SI SOLO VES QUE ES LESBIANA”, i vaig pensar, un Apa i Ole ben gran per aquest pare que amb una naturalitat sorprenent, exposa un fet que per a molts entra dins la més absoluta normalitat però que per desgràcia és tractat per altres amb un menyspreu i una supèrbia que ens fa empal·lidir a tots.

El segon que vaig pensar és que si jo fos la seva filla, primer li donaria un ceballot per tenir tan poca vergonya i després li donaria una abraçada gegant perquè m’enorgulliria enormement tenir-lo com a pare. De fet, i si algun dia aquest home surt pel carrer amb la mateixa samarreta, li demanaré si puc acompanyar-lo a prendre una cervesa, perquè algú que els té tan ben posats i a sobre li fot a l’assumpte tanta alegria i empatia, segur que serà una bona companyia.

11/6/17

Catalans, catalanufos i catalanofòbia

Començo aquesta entrada dient que normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.

En un altre post ja parlava de la catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos, si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.

19/3/17

L'Espanya del "jo no sé res"

Diuen que l'oblit és ple de memòria, res més cert, el que passa és que en el cas els polítics espanyols, la cosa ja comença a ser preocupant. Hem passat d'una epidèmia a una pandèmia i pel que es veu el contagi és fulminant, tot i que els primers signes no es mostren visibles fins anys més tard. El símptoma més característic de la malaltia és l'amnèsia i ja ha infectat a més de la meitat dels polítics espanyols, amb especial rellevància dins el marc del Partit Popular. Pel que es veu, es queden catatònics quan s’enfronten a determinades situacions i s'obliden per complet de tot.

Un dels primers casos reconeguts va ser el de l'expresident Aznar, que no va mostrar els primers signes visibles de la malaltia fins passats quatre anys del contagi, quan va admetre per a deliri del personal, que quan es va bombardejar l’Iraq ell ignorava que no hi havia armes de destrucció massiva. Un Apa i Visca ben gran per aquest senyor! Tanmateix s’ha de dir que després d'ell n'hi ha hagut molts altres i pel que es veu, actualment la propagació d'aquest virus anomenat afectuosament el “jo no sé res" és tan rapid com el de la grip aviaria entre els pollastres. L'exgovernador del Banc d'Espanya assegura que cap inspector li va fer arribar la informació que alertés dels problemes que tindria la sortida a borsa de Bankia. A la Infanta no li consta res, no recorda res i tampoc sap res dels assumptes del seu marit. De fet el seu cas és tan extrem que fins i tot va confessar que no sabia ni el que signava. Sens dubte és la maleïda malaltia que afecta més a uns que als altres.

20/5/16

El Govern Espanyol prohibirà altra vegada les estelades.

Apa, ja se m'ha tornat a ennuegar el croissant mentre esmorzava en llegir a “la Vanguardia” que el Govern Espanyol prohibirà les estelades a la final de la Copa del Rei d'aquest diumenge i que fins i tot instal·larà un doble filtre de seguretat per escorcollar a cadascun dels aficionats. 
Dic jo que els escorcollaran a tots no, i no només als catalans, oi?

Home, home, home, no ens poséssim pas nerviosos Anem a pams.

La que ho ha anunciat ha estat la excel·lentíssima delegada del Govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Concepción Dancausa, la mateixa que s'ha declarat publica i reiteradament contrària a l'avortament i al sistema de quotes percentuals de reserva de llocs per a les dones, tot adduint que en democràcia és més efectiu "educar que obligar o prohibir". Un Apa i Ole ben gran per aquesta dona que mesura amb tan diferent vara el que a ella l'interessa.

8/2/16

Els catalans no som d'eixe món

Avui i per casualitat he entrat en un d'aquests fòrums on es debatia la singularitat catalana, i he de dir que m'he quedat del tot glaçada. I és que acabo de descobrir sense cap mena de dubte que els catalans, a part de no semblar-nos en res a la resta dels espanyols, no som, com deia Raimon,  d'eixe món.

De veritat som tan estranys els catalans?

A veure, som una Nació, però una nació no sobirana. Un Estat ben delimitat però sense fronteres i un dels pocs territoris democràtics al món on votar no es considera un dret fonamental i adquireix per tant el dubtós rang de quimera. Venerem a una verge negra a la que anomenem afectuosament moreneta, calcem espardenyes, cantem rondalles, i creiem en llegendes. Fem estranys rituals enfrontant dimonis i àngels, turcs i cavallers, cristians i musulmans. Tenim balls de bastons, de bruixes, de diables, de nans i de gegants. Ens agrada més la sardana que el pasodoble  i en lloc de ballar en parelles ho fem en rotllanes. Ens complauen mes els tibles, els flabiols i les tenores que no pas les guitarres i les castanyoles. En comptes de construir torres de ferro les construïm humanes, ens agrada enterrar les sardines i l'únic rei que ens satisfà és en Carnestoltes. Tenim una font màgica a la que li surten els colors quan li toquen la música que li agrada, i una muntanya tan esquerpa i tan serrada que diuen les males llengües que li van serrar els turons els àngels amb una serra daurada per tal de fer-la tan propera als catalans com llunyana als altres.

27/3/15

La Catalanofòbia i els missatges ofensius contra els catalans morts en l'accident d'avió

Segons el DIEC, la catalanofòbia és l'aversió que es té envers tot el que te a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor a català. Fins aquí res de nou. Tot i que afegiré que he buscat aquesta paraula als diccionaris castellans i no l'he trobat. Serà que ells encara no li han vist la utilitat.

De fet estem tan acostumats a escoltar bestieses envers naltres que en termes generals ja no ens importen. Ens rellisquen com ens rellisca la pluja i el  gebre. I és que després d'haver-nos comparat amb els nazis, boicotejat els productes catalans, menyspreat la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres festes, res d'això se'ns fa estrany. Convivim amb la qüestió  amb total naturalitat i per total necessitat. Fins aquí res de nou i per desgràcia res d'estrany.

7/1/15

L'exèrcit espanyol vol instal·lar un nou museu militar a Barcelona?

Apa, ja se m'ha tornat a ennuegar el croissant mentre esmorzava llegint a "la Vanguardia" que l'inspector general de l'Exèrcit espanyol, Ricardo Álvarez-Espejo ha anunciat durant la celebració de la Pasqua Militar a Barcelona que té la intenció d'instal·lar un Museu Militar a casa nostra perquè “els catalans puguin contemplar la contribució de Catalunya a la història militar espanyola” .

Apa i Ole!

Home, home, home senyor Inspector general, vol dir vostè que fa falta? Ja entenc que els faci il·lusió això de portar totes les seves armes a Barcelona, però triar  el Castell de Montjuïc per això? Personalment no crec que sigui una bona idea. Potser caldria recordar-li que aquesta ubicació segueix sent un punt conflictiu i ple de records negres per a molts de nosaltres.

8/11/14

Demà votaré per ell

Demà votaré per ell, pel meu pare,  que sempre va creure que això arribaria algun dia, que va viure la guerra, que va viure el franquisme i que malauradament demà no estarà a temps.

Demà votaré per ell,  i quan entri el meu vot a l'urna en certa manera el sentiré molt proper, serà com si ell estigués amb mi i amb els meus. Amb la meva mare, amb els meus xiquets, amb la meva germana i amb tota la família al complert.

Demà votarem,  i en certa manera votarem també  per ell. 

30/9/14

La consulta ha estat suspesa i avui estic trista

Avui estic trista, si senyors, molt trista, i és que en certa manera penso que avui la democràcia en aquest país ha perdut la batalla.

El que hauria d'haver estat des d'un principi un problema de vertadera voluntat política dins d'un marc profundament democràtic s'ha convertit des de fa poques hores en una pantomima de mal gust, futur incert i conseqüències impredictibles.

La consulta ha estat suspesa, la llei de consultes, les actuacions i les preparacions vinculades a ella també. I tot això en menys de 7 hores, en una sentència exprés poques vegades vista en la jurisprudència de qualsevol país democràtic,  i tot arranjat a consciència pels que governen i pel mateix tribunal que anys enrere ja ens va tombar l'Estatut que havíem votat entre tots.

16/9/14

La Diada vista amb perspectiva

Vist amb la perspectiva que em donen els cinc dies que han passat des de la Diada i esmorteïda la ressaca de la multitudinària festa catalana, on tot s'ha de dir, m'ho vaig passar de conya, és hora de fer un petit balanç  i matisar tal fet amb unes quantes reflexions i pinzellades  

Primer de tot cal dir que em sento terriblement orgullosa i honorada d'aquest, el meu gran petit país i de la petita gran gent que l'habita. Per la seva manera de fer les coses, pel seu tarannà amable i conciliador amb la vida, per les seves rialles, per la seva tolerància i la seva alegria. Per la seva maduresa com a poble i la seva visió optimista de la vida. Per creure en quimeres i caminar milles.

25/7/14

Societat Civil diu que més de 800.000 participants de la Via catalana no hi eren. Apa i Ole!

Apa, ja se m'ha tornat a ennuegar el croissant mentre esmorzava llegint a la Vanguardia que Societat Civil Ciutadana (ves a saber qui són) redueix els 1,6 milions de catalans que vam sortir per fer la Via catalana a tan sols 793, 683 descastats.   Apa i Ole!  Si és el que jo dic caram! Els catalans independentistes o no, a més de ser insolidaris, contaminar la convivència ciutadana, voler la desintegració d’Espanya i creure en quimeres, tampoc sabem comptar. Ai caram.... és que no fem res ben fet!

I és que segons sembla, els Senyor Josep Maria Oller, professor de la universitat de Biologia de Barcelona que pel que es veu ha d'estar avorrit,  es va aixecar un mati i va decidir il·luminar les nostres vides coordinant un projecte del tot necessari i pioner al nostre país. Comptar amb santa paciència tots els que van sortit a la Gigafoto de la Via catalana per tal de demostrar que els independentistes que xifraven en més de 1,6 milions la participació són capaços de tot, fins i tot de falsejar les dades de la Via catalana i colar no un miler, ni dos,  ni tres sinó més de 800.000 persones que pel que es desprèn dels seus estudis mai hi van ser. I ja posats haure de tornar a mirar-me la Gigafoto d'aquell dia... igual vaig ser adduïda en aquell moment i jo creia que hi era quan en realitat no.

9/6/14

Felip VI. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia?

Veient a TV3,  la corona i el ceptre amb que el pròxim 19 coronaran el príncep Felip com a nou rei d'Espanya, se'm cau l'anima als peus, i és que sense entrar en controvèrsies sobre Monarquia o República, sempre m'he preguntat fins a quin punt algú té dret pel sol fet del naixement a estar per sobre d'un altre? Personalment jo sóc de les que penso que ningú hauria d'agenollar-se davant un altre si no es per ajudar-lo a aixecar-se.

Vagi per davant que tot i qüestionar sovint la corona, tal fet al llarg del temps s'ha convertit per a mi en quelcom del més natural dins la meva vida. Teníem Rei... doncs en teníem. Però ara que el Rei que m'ha acompanyat mitja vida abdica em faig moltes preguntes. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia? Home, doncs em perdonarà el futur monarca però penso que no.

20/5/14

Catalunya és un Estat de la Unió Europea des del 1986!

Catalunya és una nació? Home doncs jo sempre he pensat que si. Una nació petiteta això si,  però  sens dubte una nació. I de fet l'enciclopèdia catalana em dóna la raó,

Nació: conjunt d'habitants d'un mateix País units per una mateixa història i que comparteixen alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic.

Posades així les coses ningú pot dubtar (excepte el ministre Margallo) que Catalunya és una nació. Ara bé....Catalunya és un Estat?
Home, home, home! Si faig cas de la definició que dóna l’enciclopèdia Espanyola, doncs sens dubte també som un Estat,

Un Estat és un país  o domini d'un Príncep o Senyor de vassalls.

Apa i Ole. L'ha clavada, l'enciclopèdia!

7/4/14

Joan Herrera, Jordi Turull i Marta Rovira, els nous mosqueters catalans!

Llegia l'altre dia  en un llibre d'història dels que tan poc  li agraden al ministre Wert que,

A les primeres dècades del segle XX Catalunya va entrar en el nou segle amb una dinàmica política molt diferenciada de la resta d'Espanya on els partits dinàstics havien perdut l'hegemonia electoral i dues noves forces polítiques, el catalanisme i el republicanisme van passar a dirigir el joc polític català.

Bé, normalment les similituds són odioses però en aquest cas ningú negarà que la similitud és total.  De fet entrem al nou segle de la mateixa manera que ja vam iniciar el passat. Val que potser no tindrem personalitats de la talla de Prat de la Riba o Francesc Cambó, que Alfons XIII no assembla gaire a Joan Carles I, o potser si, ves a saber, que Rajoy no s'assembla gens a Maura o  Dato, o potser si, qüestió de gustos,  però el cert és que rellegint la història de Catalunya t'adones que el nostre procés s'assembla pasmosament “al dia de la marmota”  diferents actors, però els mateixos protagonistes i la mateixa història que es repeteix i es repeteix eternament.

5/1/14

Les families no s'han reunit per Nadal perquè el procés català els ha dividit?

Lleig, senyor Fernàndez, molt lleig.

Vagi per davant que no em cau vostè malament, però atrevir-se a assegurar que algunes famílies no s'han reunit per Nadal com feien habitualment perquè el procés català els ha dividit....Home pos que vol que li digui...

Entenc que per la posició que vostè ocupa dins l'entramat de la política, mai em mentiria en aquesta qüestió, però amb tot el respecte que em mereix la seva persona, cregui'm que frisaria per conèixer la família en qüestió que no s'ha reunit aquest Nadal per causa d'això perquè a casa tenim un munt de tot, des madrilenys, passant per sevillans i acabant per saragossans i ens hem reunit amb la mateixa il·lusió de cada any.  I si de cas el que si ha fet el tema és donar una mica mes de vidilla als canalons. Ens hem rigut els uns dels altres com cada any des de ja fa molt i ens hem tirat pulles que tan sols ens han despertat rialles i records, però sempre sabent que abans de res som família i si de cas només ens fracturaria l'herència de la tieta Maria, però com la dona als seus 93 anys segueix sent una roca, encara ens queden molts Nadals per divertir-nos en altres qüestions.

12/12/13

I la pregunta guanyadora per a la consulta és....!!!!!!!!!



Benvinguts al segle XXI!
Ja era hora caram! Jo també vull saber quanta gent a casa meva vol la independència i quanta no.

4/12/13

Si ens independitzem, ni UE, ni OTAN, ni res de res. Doncs val.

Llegeixo a El Periódico que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha exposat per escrit la posició oficial de la UE davant una eventual independència de Catalunya, deixant ben clar que, “seria considerada un tercer Estat respecte de la UE i els tractats deixarien d'aplicar-se al seu territori".
Home doncs que voleu que us digui, arribats a aquest punt ja n'estic tan farta del tema i de les amenaces que tant em fa. I  és que al meu entendre,  això és una idiotesa per més que el ministre Margallo s'entesti a fotrem por. De fet ni els mateixos de la UE saben el que cal fer i semblen massa disposats a  obviar que quan es va redactar aquest tractat no es va tenir en compte la possibilitat que en el futur una regió d'un Estat aliat pogués independitzar-se. Benvinguts al segle XXI! I per tant actualment no disposen de cap disposició concreta sobre quines serien les passes que s'haurien de fer. Total, que potser nosaltres no sabrem el que passarà quan ens independitzem però pel que es veu ells tampoc.

22/10/13

En un gest de grandesa, Rajoy impedeix parlar el President Mas

Llegeixo a l'Ara.cat que el President Mas assistirà al Fòrum euromediterrani, que es farà a casa nostra però que el govern espanyol li impedirà fer cap intervenció. Apa i Ole!

Ara resulta que Espanya castiga el nostre President per haver estat un nen dolent! Ai, ai, ai, President Mas, dolentot!

Personalment crec que el senyor Rajoy està molest perquè el president va fer quedar molt i molt malament a la seva delfina Santamaria quan va vindre de visita. Ves què hi farem! Després d'això començo a entendre a quins gestos de grandesa es referia el president espanyol, i si tots són com aquests, en tindrem per temps. I és que ja se sap quan parles amb qui es fa el sord, poca conversació i si a sobre mai troba el moment, pitjor.