És difícil vèncer un poble que mai es rendeix´.
-Edithsme-
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Politica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Politica. Mostrar tots els missatges
11/6/17
Catalans, catalanufos i catalanofòbia
Començo aquesta entrada dient que
normalment ja no em sorprenc per alguns tuits o posts que en altre temps m'haguessin
fet saltar de la cadira. Suposo que amb l'edat agafes certa perspectiva i et
tornes més reposada. Tanmateix, i de tant en tant, encara em surt la rauxa de
què fem gala els catalans i em quedo astorada davant algunes de les
paraules que llegeixo a la xarxa. Suposo que és fàcil maldir de la gent i de
les seves creences o idees, pel sol fet de no compartir-les. I suposo que
encara és més fàcil quan t'amagues rere d'una pantalla, sigui o no de plasma, i
utilitzes noms falsos o avatars per escapolir-te de les teves pròpies misèries.
En un altre post ja parlava de la
catalanofòbia, que pel que sembla, cada vegada infecta a més i més gent a
Espanya, i a la que la RAE defineix com, l'aversió que es té envers tot el que
té a veure amb Catalunya, els catalans i tot el que faci olor de català. Doncs
val, ja estem acostumats a això i molt més, i com que som un poble adobat pel
temps, ho encaixem de l'única manera que sabem, amb bon humor i tarannà
conciliador. No obstant això, i també de tant en tant, encara ens sorprenem
quan llegim o escoltem segons què, i és que no podem deixar de preguntar-nos,
si de veritat, aquests que tant ens insulten i ens menyspreen són els mateixos
que volen, sigui com sigui, que ens quedem. Doncs van bé. I així va passant el
temps i seguim sense entendre res del que volen aquesta gent.
19/3/17
L'Espanya del "jo no sé res"
Diuen que l'oblit és ple de
memòria, res més cert, el que passa és que en el cas els polítics espanyols, la
cosa ja comença a ser preocupant. Hem passat d'una epidèmia a una pandèmia i
pel que es veu el contagi és fulminant, tot i que els primers signes no es
mostren visibles fins anys més tard. El símptoma més característic de la malaltia
és l'amnèsia i ja ha infectat a més de la meitat dels polítics espanyols, amb
especial rellevància dins el marc del Partit Popular. Pel que es veu, es queden
catatònics quan s’enfronten a determinades situacions i s'obliden per complet
de tot.
Un dels primers casos reconeguts
va ser el de l'expresident Aznar, que no va mostrar els primers signes visibles
de la malaltia fins passats quatre anys del contagi, quan va admetre per a
deliri del personal, que quan es va bombardejar l’Iraq ell ignorava que no hi
havia armes de destrucció massiva. Un Apa i Visca ben gran per aquest senyor!
Tanmateix s’ha de dir que després d'ell n'hi ha hagut molts altres i pel que es
veu, actualment la propagació d'aquest virus anomenat afectuosament el “jo no
sé res" és tan rapid com el de la grip aviaria entre els pollastres.
L'exgovernador del Banc d'Espanya assegura que cap inspector li va fer arribar
la informació que alertés dels problemes que tindria la sortida a borsa de
Bankia. A la Infanta no li consta res, no recorda res i tampoc sap res dels assumptes
del seu marit. De fet el seu cas és tan extrem que fins i tot va confessar que
no sabia ni el que signava. Sens dubte és la maleïda malaltia que afecta més a
uns que als altres.
8/11/14
Demà votaré per ell
Demà votaré per ell, pel meu pare, que sempre va creure que això arribaria algun
dia, que va viure la guerra, que va viure el franquisme i que malauradament demà
no estarà a temps.
Demà votaré per ell, i quan entri el meu vot a l'urna en certa
manera el sentiré molt proper, serà com si ell estigués amb mi i amb els meus.
Amb la meva mare, amb els meus xiquets, amb la meva germana i amb tota la família
al complert.
Demà votarem, i en certa manera votarem també per ell.
30/5/14
El Ministeri de l'interior Espanyol envia a Barcelona 200 Policies Nacionals
Apa! Ja se m'ha
tornat a ennuegar l'amanida mentre dinava, escoltant a TV3 que el Ministerio
del interior Espanyol ha enviat a Barcelona 200 policies nacionals i quaranta-tres
furgons antiavalots, tots ells convenientment proveïts i que sumats a les dues d'unitats
antidisturbis, de 45 agents cadascuna que ja té a casa nostra dóna un total de
245 Policies Nacionals pul·lulant per Barcelona. I tot per a què? Doncs segons el Ministerio
del Interior, no per protegir les
nostres cases o donar un toc d'atenció més contundent als brètols que incendien
contenidors per Sants, sinó per protegir els edificis oficials de l'Estat a la
capital catalana i per si la Generalitat els necessita en qüestions d'ordre
públic.
Home, home, home,
senyor Fernández Díaz, molt agraïda però...
vol dir vostè que calia tanta bona predisposició i tanta pressa? De fet tinc entès
que la Generalitat ja li ha agraït educadament el gest però que ha declinat
molt al seu pesar l'oferta. I de fet no m'estranya, només pensar en el que
es podria armar veient tal desplegament de policies nacionals desfilant per
Sants se'm posa un nus a la gola i un inexplicable neguit a l'estómac.
20/5/14
Catalunya és un Estat de la Unió Europea des del 1986!
Nació: conjunt
d'habitants d'un mateix País units per una mateixa història i que comparteixen
alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic.
Posades així les
coses ningú pot dubtar (excepte el ministre Margallo) que Catalunya és una nació.
Ara bé....Catalunya és un Estat?
Home, home, home!
Si faig cas de la definició que dóna l’enciclopèdia Espanyola, doncs sens dubte
també som un Estat,
Un Estat és un
país o domini d'un Príncep o Senyor de
vassalls.
Apa i Ole. L'ha
clavada, l'enciclopèdia!
7/2/14
"Et deixe", al·legoria d'un director madrileny que expressa l'inexpressable sobre Catalunya-Espanya
20/12/13
La meva felicitació al President Rajoy, si senyor!
La meva felicitació
al President Rajoy, si senyor! No he entès res de res, però se’l veia tan segur i tan content llegint
les últimes novetats del Consell Europeu en què i pel que es veu, Espanya ha contribuït
tant i tant, que dono per descomptat que
serien importants. De fet i tal com ell
diu, han estat converses del més alt
nivell, i serà per això, jo que d'estatura
i de mires sóc mes aviat normaleta, que no
he entès res de res.
El cert és que he
pensat que després ja m’ho aclariria el senyor President, quan contestés les preguntes del periodistes acreditats
en la roda de premsa posterior a “la Cimera de caps d'Estat i de govern de la
UE per a la creació d'un mecanisme i un fons de resolució bancària únics”(amb
aquest nom no m'estranya que els ciutadans d'a peu no entenem res de res)
12/12/13
I la pregunta guanyadora per a la consulta és....!!!!!!!!!
Benvinguts al segle XXI!
Ja era hora caram! Jo també vull saber quanta gent a casa meva vol la independència i quanta no.
9/12/13
Un madrileny es declara obertament independentista! Apa i Olé!
Be, el cert és que no és segur si ha estat l'actor Juan Diego qui ha escrit
aquesta carta a la Vanguardia, tot i això la meva gratitud a aquest madrileny
que es declara obertament independentista català i exposa les seves raons sense
acovardir-se de res.
Es pot dir mes alt però no més clar! Molt agraïda
senyor Diego.
Per cert ja m'aclarirà algun dia quin és el
tercer idioma que parlem doncs ara per
ara no hi caic. Potser l'Aranès? Brindo
per vostè senyor Diego!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)