Google+ Edithsme: TV3
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV3. Mostrar tots els missatges

9/6/14

Felip VI. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia?

Veient a TV3,  la corona i el ceptre amb que el pròxim 19 coronaran el príncep Felip com a nou rei d'Espanya, se'm cau l'anima als peus, i és que sense entrar en controvèrsies sobre Monarquia o República, sempre m'he preguntat fins a quin punt algú té dret pel sol fet del naixement a estar per sobre d'un altre? Personalment jo sóc de les que penso que ningú hauria d'agenollar-se davant un altre si no es per ajudar-lo a aixecar-se.

Vagi per davant que tot i qüestionar sovint la corona, tal fet al llarg del temps s'ha convertit per a mi en quelcom del més natural dins la meva vida. Teníem Rei... doncs en teníem. Però ara que el Rei que m'ha acompanyat mitja vida abdica em faig moltes preguntes. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia? Home, doncs em perdonarà el futur monarca però penso que no.

30/5/14

El Ministeri de l'interior Espanyol envia a Barcelona 200 Policies Nacionals

Apa! Ja se m'ha tornat a ennuegar l'amanida mentre dinava, escoltant a TV3 que el Ministerio del interior Espanyol ha enviat a Barcelona 200 policies nacionals i quaranta-tres furgons antiavalots, tots ells convenientment proveïts  i que sumats a les dues d'unitats antidisturbis, de 45 agents cadascuna que ja té a casa nostra dóna un total de 245 Policies Nacionals pul·lulant per Barcelona.  I tot per a què? Doncs segons el Ministerio del Interior,  no per protegir les nostres cases o donar un toc d'atenció més contundent als brètols que incendien contenidors per Sants, sinó per protegir els edificis oficials de l'Estat a la capital catalana i per si la Generalitat els necessita en qüestions d'ordre públic.

Home, home, home, senyor Fernández Díaz,  molt agraïda però... vol dir vostè que calia tanta bona predisposició i tanta pressa? De fet tinc entès que la Generalitat ja li ha agraït educadament el gest però que ha declinat molt al seu pesar l'oferta. I de fet no m'estranya, només pensar en el que es podria armar veient tal desplegament de policies nacionals desfilant per Sants se'm posa un nus a la gola i un inexplicable neguit a l'estómac.

22/3/13

El Valle de los Caídos, una vergonya nacional


Dimarts passat vaig poder veure a TV3 i a l’espai “Sense ficció” un documental de Montse Armengou i Ricard Belis, titulat "Avi, et trauré d'aquí".

El primer que he de dir és que és un documental magnífic i el segon és que em vaig quedar gelada pel que vaig descobrir i que per descomptat mai m’han explicat en cap dels llibres de text que he estudiat i que tant li agraden al ministre Wert.

Molts de naltres sabem que el Valle de los Caidos és un monument funerari que va ser construït per presoners republicans de la Guerra Civil espanyola i per mandat de Franco. Val a dir que molts d'aquests presoners republicans que van participar en la seva construcció van morir  per falta, entre altres coses,  de qualsevol mesura de seguretat.

I la cosa té conya perquè tot i que el monument va ser teòricament concebut per honorar els morts tant franquistes com republicans, la inscripció que honora tan esplendorós monument diu 

                      “Caídos por Dios y por España”.

Apa i Ole! Que l’hi diguin als republicans que estan enterrats allà! I als seus familiars.

24/5/12

La Bondat de la gent



Mireu, igual que vaig fer amb els vídeo muntatges de les flors i de les pedres, en volia fer un de les persones. Persones que en mirar-les  reflectissin uns valors generals determinats i a les qual se’ls pogués aplicar una certa simbologia.
M’explico. Per exemple , per a mi en Guardiola podria representar “els valors”,  l’Ernest Lluch “el diàleg”, en Mas-Colell “l’excel·lència” i  en Vicens Ferrer “ la solidaritat”. I tampoc tindria problemes a trobar gent per a altres valors menys desitjables com la cobdícia, l’oportunisme, la intransigència o la vergonya. D’aquests n’hi ha molts. El problema va venir quan vaig intentar trobar algun exemple remarcable de valors com la justícia, la tolerància , la raó o la bondat. No hi va haver manera. Ningú s’ajustava amb precisió a  aquests valors. No aconseguia trobar ningú que en mirar-lo pensés. Aquest si. Aquest és la bondat, en persona. O aquest és la tolerància en estat pur.