Google+ Edithsme: president
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris president. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris president. Mostrar tots els missatges

20/12/13

La meva felicitació al President Rajoy, si senyor!

La meva felicitació al President Rajoy, si senyor! No he entès res de res,  però se’l veia tan segur i tan content llegint les últimes novetats del Consell Europeu en què i pel que es veu, Espanya ha contribuït tant i tant, que dono per descomptat que serien importants. De fet  i tal com ell diu,  han estat converses del més alt nivell,  i serà per això, jo que d'estatura i de mires sóc mes aviat normaleta,  que no he entès res de res.

El cert és que he pensat que després ja m’ho aclariria el senyor President,  quan contestés les preguntes del periodistes acreditats en la roda de premsa posterior a “la Cimera de caps d'Estat i de govern de la UE per a la creació d'un mecanisme i un fons de resolució bancària únics”(amb aquest nom no m'estranya que els ciutadans d'a peu no entenem res de res)

22/10/13

En un gest de grandesa, Rajoy impedeix parlar el President Mas

Llegeixo a l'Ara.cat que el President Mas assistirà al Fòrum euromediterrani, que es farà a casa nostra però que el govern espanyol li impedirà fer cap intervenció. Apa i Ole!

Ara resulta que Espanya castiga el nostre President per haver estat un nen dolent! Ai, ai, ai, President Mas, dolentot!

Personalment crec que el senyor Rajoy està molest perquè el president va fer quedar molt i molt malament a la seva delfina Santamaria quan va vindre de visita. Ves què hi farem! Després d'això començo a entendre a quins gestos de grandesa es referia el president espanyol, i si tots són com aquests, en tindrem per temps. I és que ja se sap quan parles amb qui es fa el sord, poca conversació i si a sobre mai troba el moment, pitjor.

27/11/12

M'agradaria donar les gràcies al president Mas


M’agradaria des d'aquí i després de les eleccions catalanes, donar les gràcies al President Mas per haver fet possible que visqués un dels moments més bells de la nostra història més recent. Per un breu temps vaig creure que un altra Catalunya era possible. Que un altra manera de fer i de conviure era a l’abast de molts de naltres. Per uns breus moments una il·lusió compartida per molts s’obria camí i es perfilava com una mena de sortida a l’apatia que moltes vegades envoltava la nostra vida. Sabíem que no era la solució més còmoda i també que plantejava molts dubtes,  però caram senyor President, jo personalment l’he  gaudit de cap a peus!

Ara molts despertem del bell somni que ens acaronava i de sobte se'ns apareix la veritat més crua. Vagin per davant les meves més sinceres disculpes ja que considero que vam ser molts els catalans que com jo i amb les nostres accions el vam menar a canviar moltes de les còmodes regles que fins les hores regien el joc. Era una aposta arriscada i molts pocs haguessin agafat el guant però que caram,  els catalans quan juguem, juguem! I és que davant el que es pugui pensar,  la nostra rauxa i el nostre seny sovint s’alteren per causes externes.

Dit això em remetré al que he llegit a la Vanguardia per part d'Enric Julian i que es refereix a un comentari pescat a la xarxa i que ho resumeix ben bé tot.

Els catalans hem demanat  a Mas que ens fes sentir l’emoció del vertigen i alhora li hem tret la xarxa. No tenim solució
Totalment d'acord

Un últim apunt que no mereix cap tipus de reflexió. Em refereixo a l’últim Twitter del senyor J. Ramírez

Quien nos iba a decir que en la redacción del mundo tendríamos la sensación de haber ganado unas elecciones autonómicas

Home, jo personalment crec que no haurien en d’atorgar-se tot el mèrit, doncs corren veus pel carrer, que van tenir molta ajuda.

9/11/12

Carta d'una catalana al Senyor Mariano Rajoy


Benvolgut Senyor Rajoy,
Llegeixo amb certa alegrança no exempta de galivança que ara si creu el senyor President que és bon moment per a la parla. I que li plauria amb el poble català dialogar perquè al seu entendre,  “Res de positiu s’ha construït mai a la historia d'un país trencant la baralla de les cartes”
Estic completament d'acord amb vostè,  i és que al meu entendre els catalans sabem molt pel que fa a que ens trenquin les regles del joc. M’explicaré

Val a dir que agraeixo en gran manera la seva bona disposició a la xarla,  però per si de cas i per si de res, deixi’m que agafi la notícia del seu canvi de tarannà amb una mica de descreença. Si més no perquè ens ho han dit tantes vegades que ara per ara aquestes paraules ja no ens atrauen tant com ens atiaven les primeres. I és que veurà vostè, senyor President, durant massa anys el poble català ha volgut parlar i dialogar com vostè li reclama. I durant molts anys ha fet gala d'aquest seny que el marca, intentat fer-se entendre de totes les maneres. En veu alta i en veu baixa. Amb traductors, i  pers senyes. De vegades cridant molt alt i de vegades mormolejant a qualsevol orella que no patis sordesa. Més la nostra llengua ha de tenir algun matis o algun accent inacceptable i que a nosaltres se'ns escapa. I aquesta llengua que al nostre entendre és la més dolça i que moltes nits ens acarona ufanosa, es transforma en escoltar determinats accents i se la escolta onerosa.
I és que vistos els esdeveniments i revisada la nostra història, des de fa ja massa temps intenten de totes, totes... fer-la callar amb tota mena de traves.

És ben sabut, i si no li comento jo ara senyor President, per si no ho recorda bé o per si no hagués estat prou ben escrit en els seus llibres de text, que cap al 1500 el Tribunal del Sant Ofici, a saber perquè i emparant-se en no se que,  ja va intentar sepultar la nostra llengua. I que mig morta la pobra, entendrà vostè que es fes difícil la xarla.

14/10/12

El President Mas i la pregunta de la consulta sobiranista


M’han preguntat algunes vegades per què repartint llenya com reparteixo, de vegades a aquest i de vegades a l’altre, no li discuteixo  amb més freqüència al President Mas.
I la meva resposta és sempre la mateixa. Perquè amb la que li esta  plovent des de el  cel i des de l’ infern, ja en té prou el President.
I també, perquè creient més o menys en les seves formes i en les seves maneres,  jo com molts altres catalans hem contret amb ell un deute força interessant  Fins ara i mira que n'hem tingut de governants, mai cap,  ens va oferir la possibilitat real de decidir tan clarament entre tots un futur conjunt. I és per això el meu agraïment.

Ara bé, avui i si em permeteu m’atreviré amb un  concret retret cap el President. I és que llegint la Vanguardia del divendres em vaig trobar amb una entrevista que el periodista Barbeta li va fer al President. I per tal de discutir-li les paraules, m’agradaria ressaltar-ne un paràgraf:
Preguntat pel periodista que en cas de fer-se la consulta  sobiranista, i si depengués d'ell , quina seria la pregunta concreta, el president contesta:

28/9/12

Els Catalans tenim un President Irresponsable


Benvolgut Sr. Rajoy,
M’adreço a vostè amb l’esperança incerta que algun dia llegirà aquestes lletres i es podrà adreçar a mi de la mateixa manera.
Vagi per davant que em considero una persona assenyada. Tinc 50 anys i formo  per tant part  de la generació que va viure amb efervescència el final del franquisme i amb la mateixa efervescència  l’inici de la Democràcia a Espanya. Un somni i una quimera gairebé impensables en un país que té per Monarca, un Rei que segons sembla no creu en quimeres.
Vaig participar en la manifestació del 1976 per l’Estatut d’Autonomia . A la del 2003 per clamar contra la invasió de l’Iraq . A la del 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional  i en la del 2012 perquè em considero major d’edat i per tant vull tenir dret a decidir el meu futur
I després de més de 30 anys... tot segueix igual.

Senyor Rajoy,

16/5/12

El President Mas


Val a dir que aquesta entrada no va  de política sinó de dimensió humana. No de qüestionar com van les coses a casa nostra o a casa dels altres. De si van bé o són un desastre. De si es fan bé o es fan malament. Tots  podem opinar i totes les opinions són respectables. O no? Vés a saber
Com he dit abans aquesta entrada va de dimensió. Veureu, ahir escoltava al president Mas desgranar com una “apisonadora” les properes retallades i mentre el veia a TV3 i l’escoltava no podia treure’m del cap una imatge. Una imatge de fa ja molt de temps. Si no m’equivoco del 2002. La d’un president Pujol, bastant més jove, que anunciava la candidatura d’Artur Mas com a pròxim candidat a la Generalitat. I sabeu que vaig pensar?  Està molt verd