Sorpresa!

Sorpresa !!

La comunitat de Madrid a tancament de 2011 té un dèficit superior al doble del que havia anunciat . Sorpresa! 

No sé de què ens estranyem. L’estrany hauria estat que fos veritat 

I després em pregunteu perquè li tinc tanta passió a la senyora Aguirre. Doncs perquè en la meva modesta opinió, els té quadrats! S’ha dedicat a acusar a destre i sinistre les autonomies de tots els mals d’Espanya i en especial a tot el que fa flaire a nacionalisme i apa! Ella, quasi bé soleta fa que el dèficit estatal pugi gairebé dues dècimes. Això si, “la razon “no ha trigat gaire a fer èmfasi que en el primer trimestre de 2012 el dèficit de Madrid és “zero”. Val doncs ja ho veurem. Val, doncs m’ho crec 

Ara entenc allò de “s’ha acabat el cafè per a tothom”. No m’estranya pobreta, amb aquest dèficit... ni per sacarina. 

Però que no s’amoïni, els catalans sempre hem estat solidaris amb la resta d’Espanya i segur que entre tots li paguem la desfeta. 

L'ànima de les pedres

Mireu, el primer i més important que he après sobre el tema, és que ningú sap res. Que tothom vol dir la seva i que ningú s’aclareix. Amb la qual cosa acabaria aquí l’entrada si no fos perquè m’agradaria explicar-vos com és que he arribat a aquesta sorprenent conclusió. 

El President Mas

Val a dir que aquesta entrada no va  de política sinó de dimensió humana. No de qüestionar com van les coses a casa nostra o a casa dels altres. De si van bé o són un desastre. De si es fan bé o es fan malament. Tots  podem opinar i totes les opinions són respectables. O no? Vés a saber

Com he dit abans aquesta entrada va de dimensió. Veureu, ahir escoltava al president Mas desgranar com una “apisonadora” les properes retallades i mentre el veia a TV3 i l’escoltava no podia treure’m del cap una imatge. Una imatge de fa ja molt de temps. Si no m’equivoco del 2002. La d’un president Pujol, bastant més jove, que anunciava la candidatura d’Artur Mas com a pròxim candidat a la Generalitat. I sabeu que vaig pensar?  Està molt verd

La majoria silenciosa del 15M

Ahir i després de les manifestacions del 15M escoltava la senyora Cospedal dir que “ara és el moment dels ciutadans, no solament dels que surten al carrer sinó de la majoria silenciosa que vol polítiques de creació d’ocupació”. Doncs val 

Serà que els que van sortir al carrer ahir no volen polítiques de creació d’ocupació. Doncs val 

Senyora Cospedal, jo pertanyo a la majoria silenciosa que vol aquest tipus de polítiques, però també pertanyo a la majoria cridanera que es passeja per plaça Catalunya cridant que ja és hora de fer les coses d’un altra manera. Es pot dir que pertanyo senzillament ... a la majoria, (cridanera o no) que vol polítiques assenyades de qualsevol mena. 

No m’ha agradat mai que parlin en nom meu. Jo ja se fer-ho soleta. I per tal que la pròxima vegada li quadrin els números a l’hora de contar les majories silencioses i les cridaneres he decidit apuntar-me a la propera manifestació del 15M . I cridar ben fort. Que caram! Així doncs i de cara a la propera manifestació, ja em pot comptar amb els de la majoria cridanera. Haver si d’aquesta manera li quadren una miqueta més els números

Tot culpa nostra

Com molta gent tinc el mal costum de dinar veient la tele. I dic el mal costum perquè dino veient el telenotícies de TV3 i tot que els xiquets que el presenten són un encant i que amb el seu saber fer fan possible que el pitjor del dia es torni una mica més rialler, la situació al món i en especial la espanyola i la seva relació amb Catalunya ha aconseguit allò que fins ara només podia fer la meva amiga, la senyora Aguirre. I és que m’ennuegui amb l’enciam i em pugi la mala sang. I és que des de que el senyor Rajoy ha guanyat les eleccions a Espanya, els catalans no guanyem per a sustos. I és que amb tanta sensibilitat en vers Catalunya se’m fa molt difícil digerir el dinar i de pas tragar tota la seva sensibilitat. 

I és que em sento culpable. Culpable de ser catalana, perquè si ho mirem amb el seu mirall... Tot és culpa nostra. 

I arribats a aquest punt, l’única conclusió possible és que “Si España no va bien es per culpa dels catalans”. 

Si Senyor. Tot culpa nostra.