Google+ Edithsme

24/6/14

El nou Rei Felip VI, té un germà més gran i català?

A veure si ens aclarim, caram que jo ja m'he fet un embolic!

A mi particularment no m'afecta gaire que aforin al ex Rei Joan Carles I. De fet i tenint en compte que Espanya és el país europeu amb més aforats per càpita i que existeixen més de 10.000 VIPS que  gaudeixen de tal estatus, entre ells 7.000 jutges, fiscals, diputats nacionals i autonòmics, senadors, executius regionals, alts càrrecs de l'administració de l'Estat i tot el Govern central, un més o un menys tant me fa. Ara bé... el que a mi m’escama i em fa pujar la mosca a l'orella, és la pressa que té el PP per enllestir tal afer i tancar files en torn del Rei, interpretant la Constitució a la seva manera i fent, desfent i modificant les lleis amb tanta pressa que ja m'agradaria a mi que posessin tanta diligència en arreglar qüestions més properes. Però pel que es veu,  res de res, i és que l'aforament del Rei s'ha convertit en una qüestió rellevant de l’Estat i les altres qüestions han d'haver quedat al calaix  classificades com qüestions irrellevants d'alguns exaltats.

9/6/14

Felip VI. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia?

Veient a TV3,  la corona i el ceptre amb que el pròxim 19 coronaran el príncep Felip com a nou rei d'Espanya, se'm cau l'anima als peus, i és que sense entrar en controvèrsies sobre Monarquia o República, sempre m'he preguntat fins a quin punt algú té dret pel sol fet del naixement a estar per sobre d'un altre? Personalment jo sóc de les que penso que ningú hauria d'agenollar-se davant un altre si no es per ajudar-lo a aixecar-se.

Vagi per davant que tot i qüestionar sovint la corona, tal fet al llarg del temps s'ha convertit per a mi en quelcom del més natural dins la meva vida. Teníem Rei... doncs en teníem. Però ara que el Rei que m'ha acompanyat mitja vida abdica em faig moltes preguntes. De debò necessito un Rei a qui retre pleitesia? Home, doncs em perdonarà el futur monarca però penso que no.

30/5/14

El Ministeri de l'interior Espanyol envia a Barcelona 200 Policies Nacionals

Apa! Ja se m'ha tornat a ennuegar l'amanida mentre dinava, escoltant a TV3 que el Ministerio del interior Espanyol ha enviat a Barcelona 200 policies nacionals i quaranta-tres furgons antiavalots, tots ells convenientment proveïts  i que sumats a les dues d'unitats antidisturbis, de 45 agents cadascuna que ja té a casa nostra dóna un total de 245 Policies Nacionals pul·lulant per Barcelona.  I tot per a què? Doncs segons el Ministerio del Interior,  no per protegir les nostres cases o donar un toc d'atenció més contundent als brètols que incendien contenidors per Sants, sinó per protegir els edificis oficials de l'Estat a la capital catalana i per si la Generalitat els necessita en qüestions d'ordre públic.

Home, home, home, senyor Fernández Díaz,  molt agraïda però... vol dir vostè que calia tanta bona predisposició i tanta pressa? De fet tinc entès que la Generalitat ja li ha agraït educadament el gest però que ha declinat molt al seu pesar l'oferta. I de fet no m'estranya, només pensar en el que es podria armar veient tal desplegament de policies nacionals desfilant per Sants se'm posa un nus a la gola i un inexplicable neguit a l'estómac.

20/5/14

Catalunya és un Estat de la Unió Europea des del 1986!

Catalunya és una nació? Home doncs jo sempre he pensat que si. Una nació petiteta això si,  però  sens dubte una nació. I de fet l'enciclopèdia catalana em dóna la raó,

Nació: conjunt d'habitants d'un mateix País units per una mateixa història i que comparteixen alguns trets característics, com la llengua, la cultura o l'origen ètnic.

Posades així les coses ningú pot dubtar (excepte el ministre Margallo) que Catalunya és una nació. Ara bé....Catalunya és un Estat?
Home, home, home! Si faig cas de la definició que dóna l’enciclopèdia Espanyola, doncs sens dubte també som un Estat,

Un Estat és un país  o domini d'un Príncep o Senyor de vassalls.

Apa i Ole. L'ha clavada, l'enciclopèdia!

13/5/14

Les 440 frases més boniques

  • No tots els ulls tancats dormen,  ni tots els ulls oberts veuen.
  • On res és segur, tot és possible.
  • La valentia més gran de l'ésser humà és mantenir-se dret, encara que s'estigui caient per dins a trossos.
  • Quan tot enfosqueix apareixen els estels.
  • Si escoltes una veu al teu interior que et diu que no pots pintar, llavors pinta! I la veu callarà.-Van Gogh-
  • Sempre existiran persones que amb les seves paraules et vendran l'infern però també trobaràs altres que amb els seus silencis et mostraran el cel.
  • Déu... si alguna vegada perdo les esperances, ajuda'm a recordar que els teus plans són millors que els meus.
  • Vols fer alguna cosa per aquest món i no saps per on començar? Somriure és un bon començament, la resta flueix sola.