Catalunya i l'1 d'Octubre

És difícil vèncer un poble que mai es rendeix´.

-Edithsme-

Per Dignitat, votaré aquest 1 d'Octubre

Aquesta nit he tingut un malson. Un d’aquells que et trasbalsen i et deixen la por al cos. Aquesta nit he somiat que tornava a sortir a la tele Arias Navarro, i ens deia “ESPAÑOLES FRANCO... NO HA MUERTO!. Quin ensurt caram. Quan he aconseguit recuperar la serenor, m’he adonat que ja no estàvem al segle passat i que tot i que les maneres que utilitza el PP en els últims dies, anys, dècades, ... Bé deixem-ho estar, són les mateixes que s’utilitzaven en aquelles èpoques fosques, naltres ja no vivim allà.  Em refereixo naturalment, al passat, lo altre ja vindrà. Quin descans m’ha quedat!

Tot i això, m’ha seguit quedant un cert regust amarg i he decidit, per si de cas, anar a fer un tomb per les Rambles, no fos el cas, que la calma que es palpava a aquelles hores no fos natural i es degués al fet  que per fi el President Rajoy  s’hagués decidit a deixar entrar els tancs a Barcelona. Doncs no, encara sort. Tanmateix alguna cosa havia canviat en l’ambient. Els cartells de propaganda electoral que fins aleshores havien vestit les parets dels ferrocarrils catalans havien desaparegut misteriosament. Tindria raó el nostre sempre admirat Fiscal general de l’Estat, Maza, quan afirma que els catalans estem abduïts i per tant els cartells també han patit la mateixa sort? 

Les 900 frases més boniques

• M’agrada la gent que toca i no trenca.
• Se’n diu calma i m’ha costat moltes tempestes aconseguir-la.
• Ningú torna al mateix lloc sent el mateix. O som més cel o més infern, però mai el que vam ser.
• Ningú mereix anar-se’n a dormir, preguntant-se perquè no va ser prou per a algú. -Edithsme-
• Amor s’escriu sense sang.
• No ets un ésser perfecte però tens parts de tu definitivament extraordinàries. -Walter Riso-
• No existeix pitjor pecat que provocar llàgrimes en una cara que ens ha regalat els seus millors somriures. -Bob Marley-
• L’estupidesa no té fronteres però a l’estúpid cal posar-li límits.
• Seguiràs sent la meva estrella preferida, així hagis decidit il·luminar altres cels, altres nits o altres vides.
• Som de qui ens estima tal com som. -Los Clandestinos-
• El problema de portar sempre la mascara posada és que arriba un moment en què no podem treure’ns-la sense arrencar-nos també la pell. -Edithsme-
• En un món on tots usem una mascara, és un privilegi, poder veure un anima.
• M’agraden les persones que s’alegren de les coses boniques que els hi passen als altres. Poques, però encara en queden.
• Com podries tornar a renéixer sense abans haver-te quedat reduït a cendres. -Friedrich Nietzsche-

Barcelona, mort i amor

I quan la meva veu calli amb la mort, Barcelona et continuarà parlant d'amor.

-Edithsme-

Joan Manuel Serrat i el procés independentista

Avui m’han enviat un post a través del WhatsApp d’un tal Lluís Carrasco sobre en Serrat, el meu sempre admirat cantautor. El primer que he de dir és que el blog d’en Lluís es força interessant i el xiquet es creix quan escriu, ara bé, tot i la claredat manifesta amb què s’expressa, la gràcia i el considerable encert de moltes de les seves dissertacions sobre qualsevol tema, no puc compartir per més que m’hi esforço i m’agradaria, la seva despreocupada pentinada sobre les últimes declaracions d’en Joan Manuel.

Pel que es veu tot ha començat quan alguns artistes (o, no) i intel·lectuals (o, no), catalans (o, no), s’han pronunciat sobre el procés secessionista. Fins aquí jo no he vist res de dolent. De fet tots ens pronunciem sobre qualsevol cosa i cadascú pot opinar el que li vingui de més gust, només faltaria. Ja m’agradaria a mi que l`1 d’octubre tots es pronunciessin d’alguna manera. Ara bé, si les declaracions dels responsables d’aquest manifest són més o menys desafortunades, l’únic qui ho podrà jutjar adequadament serà el temps, tot i que ja avanço que sens dubte alguns dels ponents s’hauran d’empassar les seves pròpies paraules.