Google+ Edithsme: 90 Frases de Mort i 9 poemes de Dol

13/8/16

90 Frases de Mort i 9 poemes de Dol

  • I quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor et seguirà parlant d'amor. -Rabindranath  Tagore-
  • No ploreu perquè me'n vagi, certament sóc de les que penso que la mort no és la fi de res, perquè  la gent només mor quan l'obliden, i estic convençuda que això no passarà mai i per tant sempre romandré d'una forma o una altra amb valtres. -Edithsme-
  • Lluitaré fins a l'últim segon i el meu epitafi serà: No estic d'acord. -Joaquín Sabina-
  • T'espero al somni de sempre, no arribis tard.
  • I quan vingui aquella hora de temença en què s'acluquin aquests ulls humans, obriu-me'n Senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Si amb la mort una millor naixença! -Cant espiritual / Joan Maragall-
  • No s'ha de tenir por de les ombres, ja que el simple fet de la seva existència és un indici clar que en algun lloc molt proper existeix una llum resplendent. -Edithsme-
  • Allò que es va estimar amb tot l'ànima no ho arrencarà cap oblit.
  • És difícil acomiadar-se de qui no vols que marxi.-Edithsme-
  • I des de la teva partida, les meves nits estan més plenes de records que d'estrelles.
  • No ploris amor meu, he sentit a dir que un torna sempre als llocs on va estimar i va ser estimat. -Edithsme-
  • Tu ets l'adéu que mai sabre dir.
  • Només el que es perd es queda per sempre.-Henrik Ibsen-
  • No es tracta d'oblidar sinó de recordar sense que et faci mal. -Edithsme-
  • L'essència d'una persona no mor fins que s'extingeixen totes les vides que va tocar.
  • Puc aguantar el comiat perquè sé que les nostres ànimes encara estan unides. És probable que sempre ho hagin estat i que sempre ho estiguin. Potser haurem viscut mil vides abans que aquesta i potser ens haurem retrobat en cadascuna d'elles ... I fins i tot és possible que en cada retrobada ens haguem separat per les mateixes raons. Això vol dir que aquest adéu és a un temps un adéu mil·lenari i també el preludi d'un adéu nou que sens dubte vindrà aviat. Però per si m'equivoco i no tornem a veure'ns, però per si m'equivoco i aquest és un veritable comiat, recorda que la teva ànima i la meva estan destinades a estar juntes i sens dubte tornaran a trobar-se en una altra vida, i encara que les estrelles hagin canviat, no ens estimarem només per aquesta ultima vegada, sinó també per totes les vegades anteriors. -Lletres adaptades per Edithsme del llibre “Diari d’una passió”-
  • Al final, d'això és tracta, de deixar un dolç record que assossegui el cor i reconforti l'ànima. -Edithsme-
  • Estàvem, estem, estarem junts. A trossos, a estones, a parpelleigs, a somnis. -Mario Benedetti-
  • Alguns li diuen final, a mi personalment m'agrada dir-li el començament d'alguna cosa  diferent.
  • No ploris vida meva, serè la teva memòria quan necessitis recordar com s'estima.
  • Som aquí per riure'ns del destí, i viure tan intensament la nostra vida que la mort no tindrà més remei que tremolar al rebre'ns. -Charles Bukowski-
  • Sempre existirà un demà i la vida ens donarà una altra oportunitat per fer les coses bé, però per si m'equivoqués i avui és tot el que ens queda, m'agradaria dir-te amor, quan t'estimo i que mai t'oblidaré. -Gabriel García Márquez-
  • Diuen que algunes vides estan unides a través del temps per un crit molt antic. Cal doncs escoltar molt atentament perquè estic convençut que tornarem a coincidir en el temps. -Edithsme-
  • Tots dos sabíem que no podia ser etern, però  tots dos sabem que ho hem fet inoblidable. -Edithsme-
  • Recordeu que la gran tragèdia de la vida no és la mort, sinó el que deixem morir al nostre interior mentre som vius.
  • La mort no arriba amb la vellesa sinó amb l'oblit. -Gabriel Garcia Marquez-
  • La tristor de la mort som nosaltres qui la vestim de dol perquè la pena de morir-se no és del mort sinó dels que es queden en aquesta terra, fermats sempre a la mateixa pedra, sense tirar ni cap endavant ni cap enrere. -Edithsme-
  • Tant de bo coincidim en altres vides, ja no tan tossuts, ja no tan joves, ja no tan cecs ni obstinats, ja sense raons ni passions, ja sense orgull ni pretensions. Tant de bo. I és que tenim el mal costum d'estimar a mitges, de no mostrar el que sentim als que estan més a prop, tenim el mal costum de trobar a faltar el que més estimem només quan ho perdem, i és llavors quan l'enyorem. Tenim el mal costum de perdre el temps, buscant tantes metes falses, tants falsos somnis. Tenim el mal costum de no apreciar el que de veritat importa, i només quan ho perdem, ens adonem del que de veritat importa. -Charles Bubowski-
  • A la mort se la rep de front i amb valor, i si de cas després se la convida a una copa. -Edgar Allan Poe-
  • No ploreu, sabeu que mai m'han agradat les llàgrimes. Me'n vaig amb la certesa que la meva vida ha arrelat de tal manera en les vostres vides, que amb prou feines cauran les fulles seques de moltes primaveres abans que es noti la meva absència. -Edithsme-
  • He decidit desdoblar la meva existència i dividir-la en dues parts iguals. Una part que segueixi embolicada en el teu record, en aquesta dolça malenconia que m'envaeix en pensar en tu, i l'altra, que voli lliure, que es desprengui finalment de la teva ombra, que navegui lluny del que alguna vegada va ser la nostra història, i que al final de tots els finals, es trobi una vegada més amb tu, i així, donar-li un nou inici a aquest cicle, a aquest conte interminable. -Víctor de la Hoz-
  • L'únic que em dol de morir-me és que no sigui d'amor. -Gabriel García Marquez-
  • No tenim por de la mort, el que realment temem és que després d'ella ningú noti la nostra absència. -T.S.Eliot-
  • No ploreu estimats, no heu perdut a ningú, aquell que ha mort, simplement se'ns ha avançat en el camí, perquè al final és allà on anirem a parar tots. I a més, recordeu que el millor d'ell, el seu amor, segueix habitant dins els nostres cors. -Facundo Cabral / Adaptació de Edithsme-
  • Quan el temps passi i tu m'oblidis, de manera silenciosa viuràs en mi, perquè en la mitja ombra dels meus pensaments, tots els records em parlaran de tu. - G.A Béquer-
  • No ploris vida meva, encara no m'he marxat del tot, ni penso fer-ho tampoc. T'esperaré pacient entre la llum i l'ombra de l'horitzó fins que arribi la teva hora. Fins aleshores viu plenament la teva vida sense nostàlgies o rancúnies, viu pels dos i somriu, mai m'ha agradat l'aigua salda, i tu ho saps, sempre l'he preferit dolça i clara com la teva mirada. No pateixis estimada, estaré bé i tu també. Ens retrobarem cada nit, en cada somni i en cada  estació rere la cortina fosca que separa els nostres mons.  No ploris vida meva, encara no m'he marxat del tot, ni penso fer-ho tampoc. -Edithsme-
  • No vull ser aquell record que et faci plorar, sinó aquell que t'inspiri a lluitar pel que realment desitges.
  • No marxis amor que encara no he acabat d'estimar-te.
  • La mort és una vella història, i no obstant això sempre resulta nova per a algú. -Ivan Turgueniev-
  • Espero que quan la mort em trobi, em trobi somrient. Que em trobi gastat d'haver viscut tant. Que em trobi lliure i satisfet, sense deutes, sense secrets, sense dubtes i penediments. Quan marxi espero deixar una llum encesa pels que vénen i també per als que es queden. Espero haver sembrat una mica d'amor i de consciència, una mica d'esperança. Només espero haver tocat algunes ànimes, obert alguns ulls, dibuixat alguns somriures i si de cas estarrufat algunes pells. Només espero haver estimat. I és que quan la mort em trobi, només espero haver viscut prou. -Emiliano Sanchez-
  • La vida és bonica i la mort tranquil·la, el dolent és la transició. -Isaac Asimov-
  • Existeixen persones que porten al món una llum tan gran que fins i tot quan se'n van, aquesta llum roman.
  • I quan arribi el moment suprem i estigui proper el meu darrer alè. Quan exhali el meu últim sospir i m'arribi el son etern, no ploreu, no em desperteu i sobre tot no patiu per mi, ja em coneixeu, allà on vagi serè feliç, doncs d'alguna manera us portaré sempre amb mi, potser no molt a prop però si molt a dins. -Edithsme-
  • No cal lamentar-se per la mort,  sinó per les vides que la gent viu o no viu fins el dia de la seva mort. -Charles Bubowsky-
  • No celebris mort, avui la teva victòria, ja que la meva mare encara viu tota sencera en la meva memòria. No t'enorgulleixis tampoc si em veus plorant, doncs jo no m'avergonyeixo d'enyorar-la tant. Ella m'ha ensenyat, mort, a no tenir-te por doncs la meva estimada se'n va anar lluitant. No t'enorgulleixis mort, ja que el teu triomf és buit, encara ara el seu amor és viu i  em seguirà protegint. -Cant a La Mort / Rubèn Blades / Adaptat per Edithsme-
  • Si la vida no fos el preludi a una altra vida, la vida present seria una burla cruel. -Mahatma Gandhi-
  • Mai oblidis que allà on vagi t'espero, i mai esperis que allà on vagi t'oblidi. -Edithsme-
  • No he mort, només he marxat abans i no vull que em recordeu amb llàgrimes, com si fos un d'aquells que no té esperança. No he mort, perquè encara que el meu cos no hi sigui,  la meva presència es farà sentir sempre. Serè el record dolç que batega a batzegades dins la teva memòria, i serè també una bonica pàgina de la teva història. Perdó a tots, abans que tot,  se'm va oblidar dir-vos, que no he mort, que només he marxat abans. -Adaptat per Edithsme-
  • Estic disposat a trobar-me amb el meu Creador, però si el meu Creador està preparat per a la gran prova de reunir-se amb mi, això és una altra qüestió. -Winston Churchill-
  • El veritable adéu  no arriba amb el comiat sinó amb l'oblit.
  • No es tracta d'oblidar, es tracta de recordar sense que et faci mal.
  • El que venç als altres, és fort, el que es venç a si mateix és poderós però aquell que sap que no perirà en morir, aquest és etern. -Lao-Tsé-
  • Recordeu que les llàgrimes més tristes vessades sobre les tombes, són  per les paraules mai dites.
  • No hi ha mort, només un canvi de mons. -Proverbi Indi-
  • Necessitem la vida sencera per aprendre a viure, i també, cosa sorprenent, per aprendre a morir. -Seneca-
  • Aquell que tu creus que ha mort, no ha fet més que avançar-se en el camí. -Sèneca-
  • Quan arriba l'hora, cada segon parla d'eternitat. -Leonid S. Sukhorukov-
  • Aquí jeu la meva dona, com sempre freda. -Lapida de Julia Pancracia-
  • La mort fa àngels de nosaltres i ens dóna ales on abans teníem espatlles. -Jim Morrison-
  • No desitjo més temps, dono la meva vida per viscuda. -Miguel Delibes, als 87 anys-
  • Venc ànima al diable per mort imminent. -Graffiti-
  • No és la mort el que ens hauria de fer por, sinó la immortalitat. -Edithsme-
  • Les teves ales ja estaven llestes per volar però el meu cor encara no estava llest per veure't marxar.
  • Si algú coneix el numero del més enllà, si us plau feu-m'ho saber per poder trucar a qui ja no hi és. -Canserbero-
  • La vida em va ensenyar a veure el costat bo de totes les coses i es per això que avui que marxo m'agradaria recordar-vos que gairebé sempre tot passa per alguna cosa. -Edithsme-
  • No reguis amb llàgrimes el meu sepulcre, perquè les llàgrimes són aigua, i mai m'ha agradat l'aigua. -Juan Iriarte-
  • Si no he viscut més, és perquè no m'ha donat més temps. -Marques de Sade-
  • Allò que fem a la vida té el seu ressò a l'eternitat. -Gladiator-
  • Gaudeix de la vida. Tindràs molt de temps per estar mort. -Hans Christian Andersen-
  • La gent té més por a la mort que al dolor, i això és estrany, perquè la vida fa més mal que la mort i és quan la mort arriba que s'acaba el dolor. -Jim Morrison-
  • Un dia la mort li va preguntar a la vida, per què a mi tots m'odien i a tu tots t'estimen? I la vida li va respondre, perquè jo sóc un bella mentida i tu una trista realitat.
  • No és que tingui por de la mort, és tan sols que no vull ser-hi quan això passi. -Woody Allen-
  • Mentre el meu cor segueixi guardant el teu record, no moriràs mai. -Edithsme-
  • Potser la vida no m'ha donat tot allò que volia, però el cert és que no ha aconseguit treure'm mai el somriure. -Edithsme-
  • És difícil suportar el dolor de la separació, especialment quan la partida és per mai més tornar.
  • Que hi ha darrere de la mort? Una altra forma de viure. -Alejandro Jodorkovski-
  • Després de tot, la mort és tan sols un símptoma de que alguna vegada hi va haver vida. -Mario Benedetti-
  • El mes terrible no és l'arribada de la mort, sinó l'adéu a la vida. -Maurice Maeterlinck-
  • Ella pressentia que era curt el termini. Que la vella ferida per la fuetada del vent, esperava presta i en la seva ansietat volia deixar-me la seva ànima en cada abraçada. Volia posar en cadascun dels seus petons, l'eternitat sencera. -Amado Nervo-
  • La gran tragèdia de la vida no és la mort. La gran tragèdia de la vida és allò que vam deixar morir dins nostre quan encara estàvem vius.  
  • La mort està tan segura de la seva victòria que és per això que ens dóna tota una vida d'avantatge.
  • Hem de permetre que el temps vingui a buscar-nos en comptes de lluitar contra ell. -Miguel Delibes-
  • Si no ens mantenim units, morirem sols. -Edithsme-
  • No us diré que no ploreu, perquè no totes les llàgrimes són amargues. -J.R.R. Tolkien-
  • Has marxat i ja res em parla. Has marxat com marxa la gebrada amb els primer rajos de l'albada, i ja res em parla. T'has allunyat com s'allunya la tempesta i el so dels trons ha deixat pas al silenci més estrepitós. Has marxat lluny i ja res em parla. -Edithsme-
  • Vaig veure a tanta gent marxar, que la vida em va semblar massa llarga. -Green Mille-
  • Si us plau no et preocupis tant, perquè al final, cap de nosaltres estarà massa temps en aquesta terra, ja que la vida és així, efímera per naturalesa. Però per si alguna vegada estàs en dificultats, aixeca la teva mirada al cel d'estiu, just quan les estrelles s'encadenen a través de la nit vellutada, i quan vegis passar un estel fugaç travessant la foscor I convertint la nit en dia, demana un desig, i pensa en mi. Això si, a partir d'aquí, fes que la teva vida sigui espectacular. -Robin Williams- (Adaptat per Edithsme)
  • Recordar que estaré mort aviat és l'eina més important que he trobat per ajudar-me a prendre  les grans decisions de la vida, perquè gairebé tot, totes les expectatives externes, tot l'orgull, tot el temor a la vergonya o al fracàs, totes aquestes coses senzillament desapareixen quan ens enfrontem a la mort, deixant només allò que és veritablement important. Recordar que un morirà,  és la millor manera que conec per evitar el parany de que hi ha alguna cosa a perdre. Així doncs no hi ha cap raó per no seguir els consells del cor. -Steve Jobs-
  • La mort ens somriu a tots, tornem-li doncs el somriure. -Gladiator-
  • Som amigues, amigues per a tota la vida, i si la vida acaba en mort, amigues fins al final de tot.
  • Tornaré tan aviat que no tindràs temps de enyorar-me. Mentrestant, cuida el meu cor que l'he deixat amb tu. -Stephenie Meyer-
  • Quan marxi, tornaré lligat a aquest silenci que deixa el no res. No t'espantis doncs  vida meva, si un dia em veus caient entre la pluja fina que colpeja la teva finestra. -Roque Valero-
  • I si em perdo no em busqueu,, no em crideu si ja no us sento, res de misses ni de resos, res de robes negres ni de cuentos. Si tanco els ulls i  no desperto, si em nomeneu i no contesto, deixeu-me somiar en pau, caram, i no feu escarafalls. Cremeu-me coi, cremeu-me damunt d'un bon foc, penseu que les cendres ocupen poc i a més amb la cremor esvairé les pors. Res d'entaforar-me dins un forat fosc  mai m'ha agradat la negror, i tampoc l'olor de la terra rància. Cremeu-me coi, cremeu-me damunt un bon foc, i després… ventegeu les meves cendres al cel i que el vent les porti a tot arreu. Sempre m'ha agradat la brisa del mar i el dolç vent del llevant, però si en el moment del sotragueig de sobte s'obre una escletxa al cel i una llum encegadora us impedeix veure-hi bé, o si de sobte se m'empassa l'infern i un foc ardent us socarrima la pell... no us espanteu, en qualsevol dels dos casos m'ho passaré bé. Tot i que segueixo dient que és el meu desig per un cert temps planejar pel cel. -Edithsme-


  • Del cementiri al repòs, varen deixar una vegada, una caixa despintada  i un taüt mol luxós. Per lo estreta i baixa que era, es coneixia de sobres  que era pobre, molt pobre, el mort de dintre la caixa. Per lo alta i adornada i per les nanses que tenia,  es coneixia de sobres  que era d’un home molt ric, el mort de dintre el taüt La mort al rebre el tribut  de la riquesa i de la misèria diu mirant-se tota seria  a la caixa i el taüt; per entrar a ran de nínxol hi ha massa fusta, que si la caixa va justa el taüt és massa gran. I arrencant els bells puntals del taüt que rebaixa, diu mirant-se a la caixa;  ara entreu,  ja sou iguals. - Edithsme - /Memòria oral de la meva àvia Ina-


  • Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties. De tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostra que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo. -Miquel Martí i Pol / Parlem de tu-


  • Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il.lusions, desitjos, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou coneixes, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-se absent per sempre. - Lletra a Dolors /Miquel Martí i Pol –

  • Quan jo marxi, no vull que ploris, queda't en silenci, sense dir res. Quan jo m'adormi, respecta el meu somni, perquè per alguna raó m'adormo i per alguna raó marxo. Si sents la meva absència, no diguis paraula, i amb pas silent busca'm per la casa, busca'm en els meus llibres , entre els meus papers i en les meves cartes. Posa't les meves camises, i pots provar-te totes les meves sabates. Et deixo la meva cambra,  i quan faci fred pots posar-te totes les meves bufandes. Escolta de nou aquella cançó que a mi m'agradava, utilitza el meu perfum i rega les meves plantes. Si tapen el meu cos, no em tinguis llàstima, corre cap enfora, allibera la teva ànima, palpa la poesia, gaudeix de la música, i deixa que el vent jugui amb la teva cara. Besa la terra i pren tota l'aigua. Si em trobes a faltar, dissimula  i busca'm dins dels nens, en el cafè i també en l'amagatall aquell on m'amagava. No pronunciïs mai la paraula mort i quan jo m'adormi, no em portis flors. La flama que encara et crema no s'apagarà  pel simple fet que jo ja no hi sigui. Els homes que han sabut viure, mai moren. Es dormen a estones, a estones petites, i el somni infinit és només una excusa. Quan jo marxi estén la teva mà i estaràs amb mi, i encara que no em vegis, encara que no em palpis, sabràs que sempre estaré amb tu. I llavors, un dia somrient i vibrant, sabràs que he tornat per no marxar mai. -Carlos Alberto Boaglio-


  • No serà falaguer, l'estiu, i la tardor -saps prou com l'estimàvem- serà potser en excés melangiosa. Quan s'escurcin els dies te'm faràs més present, perquè el silenci fa més densos els records, i més íntim el temps que ens és donat per viure'ls. A ulls clucs et veuré: tot serà tu per la cambra, pels llibres, en la fosca. Després passaran anys i esdevindràs translúcida i a través teu estimaré el futur potser sense pensar-te ni sentir-te. Arribaràs a ser una part tan íntima de mi mateix, que al capdavall la mort se t'endurà de nou quan se m'endugui. - Miquel Martí i Pol / Despres-


  • Vetlla l'espai de mi que et configura i així sabràs que mai no s'interposa entre tu i jo cap llei de melangia. No et recordo enyorós: t'estimo en una dimensió de mi que no sabia potser perquè el teu cos me l'ocultava. Ara m'atardo amb tu sense tenir-te pels blaus i verds lentíssims de la tarda i pels ocres tendríssims del poema. - Miquel Martí i Pol / Espai de mi -


  • Estenc la mà i no hi ets. Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela més dòcilment i tot del que pensava. No tornaràs mai més, però en les coses i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta de la vida que visc, no solitari sinó amb el món i tu per companyia, ple de tu fins i tot quan no et recordo, i amb la mirada clara del qui estimen sense esperar cap llei de recompensa. - Miquel Martí i Pol / Estenc la mà-


  • Mira'm els ulls que cap fosca no venç. Vinc d'un estiu amb massa pluges, però duc foc a l'arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons de la pell del record. Per l'abril farà anys del desgavell: set anys, cosits amb una agulla d'or a la sorra del temps, platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes. Mira'm els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això só ric, i de més coses, però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües damunt del somni, tenaç com sempre. Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn. - Miquel Martí i Pol /  Estimada Marta-

  • No t'acostis a la meva tomba sanglotant. No sóc allà. Ja no dormo allà. Ara sóc com mil vents bufant. I com la llum del sol sobre el gra daurat. Sóc la pluja gentil de la tardor esperada quan et despertes a la matinada. Per això, no t'acostis a la meva tomba sanglotant. No sóc allà. Jo no vaig morir mai. -Pregaria indígena-


  • Un dia qualsevol foradaré la terra i em faré un clot profund, perquè la mort m'arreplegui dempeus, reptador, temerari. Suportaré tossudament la pluja i arrelaré en el fang de mi mateix. Quiti de mots, em bastarà l'alè per afirmar una presència d'estricte vegetal. L'ossada que em sustenta s'endurirà fins a esdevenir roca i clamaré, amb els ulls esbatanats, contra els temps venidors i llur insaciable corruptela. Alliberat de tota turpitud, sense seguici d'ombra, no giraré mai més el cap per mirar enrere. -Miquel Martí i Pol / Un dia qualsevol-


XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX



  frases nadal i any 2013 i 2014  
 660 frases més boniques

  frases per a les dones  Frases nadal
 70 frases amor  130 frases amor   300 frases d'amor


 880 frases més boniques 


      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada